Comarques de Lleida

"Impostos amunt:La gran mentida del govern tripartit de la Paeria"

  • Actualitzat:
  • Creat:

Article de la diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Congrés, Montse Mínguez

Arriba la que diuen que serà una tardor calenta. Potser els hi haurem de donar la raó perquè la pujada d’impostos i taxes generalitzada que aprovarà el tripartit de la Paeria que ens espera a Lleida en garanteix acaloraments, que no són el mateix que el caliu. Jo no puc desconnectar de la meva ciutat. Envejo la facilitat de desconnexió del Sr. Postius mentre feia de diputat indepe a Madrid, però ara que té l’oportunitat de govern, ara que mana, supedita tota l’acció política al Comú de Lleida i, sense projecte ni el mínim coneixement de l’administració, donen tombs en una mena de purgatori que ens portarà al desastre.  

Tants anys escoltant el discurs que Lleida era la ciutat més cara en impostos. Recorden? Fins a avorrir va sortir publicat i recordat el rànquing dels impostos. Venim de 8 anys de congelació. Sí, fa 8 anys que la ciutadania de Lleida no ha pagat un euro de més. No hi ha hagut increments de l’IPC i fins i tot es va aconseguir  una rebaixa de l’IBI. No venim de temps de bonança i per tant, el seu discurs de “despilfarro socialista” caurà per si sol perquè la seva obligació, com ho era per nosaltres, és governar amb els recursos que hi hagi, tant si eren molts, com si són pocs.

Les persones que ens dediquem a la política hem de dir la veritat sempre i, sinó, hem de demanar perdó, llençar la culpa als altres és còmode mentre et riuen les gràcies, però sempre arriba el dia que ja no et rius les gràcies ni tu mateix. El tripartit de la Paeria viu instal·lat en les mitges veritats. Fa just dues setmanes l’alcalde Miquel Pueyo ens deia que els impostos no s’apujarien i el flamant tinent d’alcalde Sergi Talamonte diu que només afecta grans “terratinents”. Si? És gran “terratinent” una superfície comercial a Jeroni Pujades? O és “gran terratinent” una residència de gent gran o un hospital? O és “gran terratinent” un taller de recanvis del polígon o una assessoria situada en un altell? És a dir, pel tripartit, un gran terratinent és aquell que a Lleida genera llocs de treball i disposa d’una nau o un local per a dur a terme la seva activitat econòmica o un club esportiu que ofereix lleure i esport als ciutadans, i com a “grans terratinents” els hi aplicaran un gran recàrrec al rebut de l’IBI.

Però si amb això no tenim prou, a la meva tieta vídua que viu d’una pensió també li pujaran l’IBI i les escombraries, i també l’impost de circulació del cotxe. Ella no té gual, ni traster ni pàrquing, però alguna veïna seva sí i els que s’etiqueten com “honestos” i “progressistes” i els protectors de les classes socials, s’atreveixen a pujar els impostos amb titulars maquillats i amb una bona rialla a la foto.  En el fons, em pregunto si  saben el que es fan...Tanta remunicipalització de la zona blava durant anys, per acabar l’any amb una pujada del 10% de les tarifes (un 10%!) i tant amples.

Han vingut a canviar la Paeria, és ben cert. Mai els socialistes haguéssim presentat una proposta d’ordenances fiscals com la seva. Mai. Potser ha arribat el dia en què cal trencar el silenci i mostrar les diferències. Potser convé dir que es prenen decisions d’una manera sectària i esbiaixada que no responen a l’encàrrec de governar per a TOTA la ciutadania.  Potser convé dir que el balanç de casi 5 mesos és tan desconcertant com fer cens per recuperar i castrar els gats del carrer; una disposició per poder fer top less a les piscines municipals, l’eliminació de l’acte institucional propi de la ciutat de Lleida per la Diada de l’11 de Setembre, l’aniquilació del concert de la Banda Municipal, una gestió i comunicació dels comptes i de les xifres de la Paeria que demostren no només una clara intenció manipuladora, sinó un absolut desconeixement dels procediments de l’administració pública local;  l’arraconament de les pubilles, el menyspreu als signes d’identitat i cultura popular de les festes de tardor i tants altres exemples com els canvis en els protocols dels actes i en les inauguracions que no només no suposen cap estalvi, ni cap descobriment, sinó que acaben essent un problema tant per la gent que assisteix com per la gent que intenta organitzar. Un balanç ben trist que es resumeix en base al prohibir, evitar, impedir i tot allò que no representa el que ells pensen; les seves veritats absolutes que si no subscrivim és perquè devem ser d’una raça inferior. Temps al temps. Ara tardor.