Comarques de Lleida

"Parlem!"

  • Actualitzat:
  • Creat:

Article d'Òscar Ordeig, Primer Secretari del PSC de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran

Fa encara no un mes, publicava l’article en motiu de la Diada Nacional de Catalunya amb el títol “Per a una Catalunya de tots i totes!”. En tant poc temps, els esdeveniments s’han succeït d’una manera molt vertiginosa fins arribar al moment actual, que resulta si més no confús i incert. L’1 d’Octubre va tornar a constatar el que ja se sabia: que una part significativa, però no majoritària, de la nostra població vol caminar cap a la independència i que no es va poder celebrar un referèndum amb garanties i vinculant. Les deplorables càrregues policials del passat 1 d’Octubre ens interpel·len per evitar mals majors en el futur immediat. Mentre uns justifiquen la defensa de la democràcia saltant-se la llei, altres poden arribar a justificar l’ús de la força per defensar-la. Sigui com sigui, a banda i banda d’aquest assumpte hi ha dirigents que, al meu entendre, han vulnerat un principi bàsic de tot càrrec electe: representar-nos a tots. No ens podem permetre avançar cap a una Catalunya que sigui més d’uns que dels altres, cap a una Catalunya de vencedors i vençuts, cap a una Catalunya que assenyali al divergent perquè tots, sigui quina sigui la nostra idea de tot plegat, coincidim en sentir-nos incòmodes amb aquesta situació, cansats, utilitzats... Ja n’hi ha prou d’interessos partidistes! El “com pitjor, millor” funciona, sobretot, per alimentar les postures extremes. I a nosaltres, la ciutadania, de poc ens serveix.

En aquest punt que sembla de no retorn, no ens hem de resignar en la defensa dels drets i deures que ens corresponen a tots i totes. Per això, considero urgents certes decisions i mesures que evitin escenaris que vagin en detriment de la qualitat democràtica.

En primer lloc, és ja més que necessària la dimissió del President de l’Estat, Mariano Rajoy. L’actitud immobilista del Govern del PP, la falta de propostes als conflictes actuals, els casos de corrupció, el menyspreu a la realitat de Catalunya i la mala gestió de l’acció policial de l’1-O fan del tot necessari un canvi al capdavant del Govern espanyol, i cal que el PSOE mogui fitxa per fer-ho possible. Per contra, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que defensen Ciutadans i alguns sectors del PP seria un error de gran magnitud.

De la mateixa manera, des del PSC rebutgem les decisions unilaterals, al marge de les lleis, que poden tenir unes conseqüències imprevisibles i nefastes pel conjunt dels ciutadans i ciutadanes. Decisions que, com les que es van prendre els passats 6 i 7 de setembre al Parlament de Catalunya, ens han conduït a una crisi política i social sense precedents. Una majoria parlamentària (que no de vots) no dóna, si creiem en la democràcia, la potestat de vulnerar els drets de la resta de membres del Parlament, perquè és el mateix que vulnerar els drets i les llibertats dels ciutadans i ciutadanes que representen. No ho haurien d’haver fet amb la llei del referèndum i no ho haurien de fer amb una hipotètica DUI.

En tercer lloc, insisteixo: Diàleg, diàleg, diàleg! Avui és més necessari que mai obrir nous espais per a la negociació i l’entesa entre les diferents formacions polítiques de Catalunya i de la resta de l’Estat per arribar a una solució política.

Per fer-ho possible, cal tolerància i concessions de totes les parts. Crec, sincerament, que urgeix preservar el bon veïnatge a través del respecte per a la diversitat i pluralitat d’opinions. No hi ha negociació possible sense concessions per part de tots i totes i sense voluntat de diàleg. Malauradament, les paraules del Rei o d’alguns dirigents polítics en els darrers dies no han anat en aquesta línia, però de la mateixa manera que un arbre no pot tapar tot el bosc, les declaracions d’uns quants no poden fer ombra a la voluntat de molts per assolir una entesa que ens eviti futures situacions terribles per tots i totes.

Finalment, en aquest escenari actual que descrivia a l’inici de l’article, el futur ha de passar per entendre i defensar que Catalunya és un poble que ha de sumar, sense excloure a ningú per cap motiu, tampoc per ideologia. Cal que tothom sigui escoltat i respectat, cal que cerquem una solució política que aglutini la gran part de la ciutadania de Catalunya. Aquest acord, el que sempre hem defensat, és el que reforma la Constitució per construir un Estat Federal que reconegui Catalunya com una nació, amb un nou sistema de finançament, amb més autonomia i amb respecte per la nostra llengua i la nostra cultura.

Un acord que només serà possible si parlem.